Perfil de natura, olivera.

  Estimada has de saber
que no vull escriure amb fissures
la discreta memòria que sempre batega al teu voltant
com tampoc vull empeltar en el tronc de la teva vida arrelada
la sinuositat que tens dibuixada que
en aquest instant és propòsit del meu anhel.

Estimada has de saber
que m'acarona el teu gest ombrívol
malgrat retorcis amb força enigmàtica el teu cos
i em descrius amb la teva figura el retrat feixuc de la natura,
mentre que més enllà, la solitud flanqueja el mirall de la llunyania.

Estimada jo sé
amb quina melangia contemples com s'amaga la claror
entre el brogit del vent i l'esclat del teu ventre;
però Minerva meva deixa'm escriure't
en aquest combat contra natura, un altre vers
per explicar-te com els meus ulls no es cansen de perfilar
el gris clar de la teva escorça
mentre els meus dits s'endinsen suament
en la cadència que transforma compassadament
la bellesa del teu tors enrevessat.

(Francesc Serra)