A una olivera

Conques buides de temps,
intensa mirada sobre tanta generació
que has pogut pair durant la Història.

Cicatrius perverses sobre el teu cos
malalt de vellura,
sec d'hores i tempestes.

Tortura de tronc que s'alça,
que es converteix en serp o tristesa,
que malda per conquerir orificis a l'espai.

Arrels que ballen
una música de marges,
fulles que recorden que l'etern existeix.

Grisa de carn, ubèrrima d'hores,
ens dónes sang verda
per embastar aliment.

Generes, crees, tan serena
sobre la terra,
peus ferms que desfermen cel
i esqueixen pedres.

(Àngels Cardona)